Dia 28 de setembre. Conferència d'Anna Ballester. "Poemania: Com fer lectors de poesia?"

“Amor i poesia cada dia”. Aquesta és la recepta diària d’Anna Ballester Marco, que aplica per descomptat, a l’educació. Al llarg de la conferència que va impartir el 28 de setembre, al Saló d’actes de la Facultat d’Educació de la Universitat d’Alacant, anomenada “Poemania: Com fer lectors de poesia?”, va exemplificar una gran estima, consideració i sensibilitat per l’art de les paraules rimades. El títol és tota una declaració d’intencions, ja que pretén fomentar en els infants una passió desmesurada, una dèria perenne..., per la poesia. Així mateix, ens va oferir una gran quantitat de recursos i “claus màgiques” per endinsar els infants dins d’aquest món.

            A la ponència, Anna Ballester va explicar que tenia dues grans obsessions vitals: la poesia i el teatre, per les quals ha publicat dos llibres. En conseqüència, ens va presentar el seu llibre de poesia: Poemania. Guia pràctica per a fer lectors de poesia, un recull d’estratègies per a pares, mares i docents per a llegir i escriure textos poètics. L’objectiu últim del qual és, òbviament, fer lectors de poesia a primària. Cal fer una menció especial a aquest llibre, perquè hi ha una gran quantitat de bones idees i, com no podia ser d’una altra manera, no vaig poder evitar no comprar-me’l. També va esmentar breument, el títol del seu llibre de teatre, Maleïda poma, ambientat a l’antiga Grècia, en el qual es relata el judici de Paris mitjançant els problemes quotidians dels déus olímpics.

 

            Pel que fa a la biografia d’Anna, esmentar que va nàixer a Borbotó, una pedania de la ciutat de València el 1954. És professora, contacontes i, especialista en literatura infantil i juvenil. A més, ha impartit cursos de formació del professorat sobre animació a la lectura, dramatització i dinamització de biblioteques. Així mateix, ha publicat articles en diverses revistes com ara CLIJ o Guix i, ha participat en nombrosos congressos d’investigació. Quant a la seua experiència com a docent, destaca que ha intervingut en tot el sistema educatiu i, que considera una sort haver pogut fer classes en centres a l’extraradi de les ciutats i per tant, amb estudiants en diferents problemàtiques. Aquesta afirmació representa perfectament l’esperit d’un mestre o mestra, perquè sempre s’ha d’intentar estar superant-se a un/a mateix/a.

            La inclusió de la poesia i l’afecte de forma diària, són fonamentals a l’aula. Per a ella, haurien de ser vitals, a l’igual que menjar, beure i dormir perquè l’amor a l’aula dóna confiança, i fa que els alumnes aprenguen vertaderament. Així mateix, la poesia és essencial per la sensibilització dels infants. Més profundament, Anna defén el tractament de la poesia amb el plantejament d’un joc o activitats lúdiques per a crear impacte en els alumnes. A banda, insta a rebre als xiquets i les xiquetes cada dia, recitant un rodolí o llegint un poema, que podrien ser del llibre Els infantils fem rodolins de Pilar Sánchez i Sílvia Viñoles, creat per discents. Un exemple seria: “Hola Lluís, que sempre estàs feliç!” De manera paral·lela, la creació d’un llibre o el fet de veure’s retrat en un, els agrada i els impacta. De fet, a la meua escola vam escriure un llibre tots conjuntament i ho recorde amb molta il·lusió. I convé remarcar, la importància de mostrar-se proper/a amb la canalla perquè l’autoestima és bàsica per avançar i per aprendre.

            En un altre ordre de coses, a la societat actual, s’ha volgut oblidar que una paraula val més que mil imatges i a més, com que vivim amb tanta rapidesa, quasi no hi ha temps per llegir un conte de “bona nit” als més petits, per cantar, per recitar poemes o rimes, com “La tarara”, etc. I és per això que l’escola ha de ser un oasi al desert i, s’ha d’oblidar que dedicar cada dia deu minuts a contar contes o recitar poemes és una pèrdua de temps. Ja que convé alimentar la ment i l’esperit i, no dedicar-se únicament a fer fitxes de lectura. A més a més, una paraula d’ànim et pot canviar el dia i, no dialogar o  estimar és quasi, una immoralitat. Així ho plasma Miquel Desclot, al seu llibre: Més música, mestre!

            En referència a la utilitat de la poesia, deixant de banda el plaer, cal destacar: el descobriment de la funció poètica del llenguatge, l’exercici de la memòria, que gràcies a la rima és molt més fàcil d’aprendre, tal com explica Luis Montero: “la rima és el tic-tac de les paraules”, el coneixement del sentit del ritme, fer servir un llenguatge més acurat o “de mudar”, per expressar sentiments, per interpretar el món d’una altra forma, amb més perspectiva... i en definitiva, per ser més humans.

            Respecte del nostre paper, hem de ser mediadors entre la poesia i els infants així com, models de lectura. D’aquesta forma, a l’hora de recitar en veu alta és vital ser expressius i dramatitzar per seduir, captar l’atenció i passar una bona estona però també, perquè ens imiten. En altres paraules, s’han de familiaritzar amb els recursos expressius a classe. A més, és recomanable proposar que ells també dramatitzen perquè té molts beneficis, entre ells, terapèutics. Tanmateix, tot açò s’aconsegueix amb capacitat d’escoltar, empatia, creant relacions afectuoses, properes i respectuoses amb els nostres alumnes.

            Quant a Poemania, una obra estructurada en les següents set parts: 

• Claus màgiques per a treballar la poesia.
• Activitats per a llegir poemes.
• Activitats per a memoritzar poemes.
• Activitats per a escriure i recrear poemes.
• Dramatitzar poemes.
• Bibiliografia de poesia per a infants i joves.
• Recursos d'Internet sobre poesia per a infants i joves.

         Entre els recursos que va proposar i les activitats que vam dur a terme, van destacar aquelles en les que s’utilitzaven caixes i sobres, perquè creaven més expectació. I així els ocorrerà als més menuts. Aleshores, en començar s’hauria de preguntar, “Que penseu que hi ha dins del paquet/caixa...? D’aquesta manera, els deixarem respondre de forma lliure i mai, sense atemptar contra la seua imaginació. Doncs, en contestar de forma tallant o sempre dient en no, és força possible que els nostres alumnes no participen més. Així mateix, vam conéixer una forma de distribuir la classe molt curiosa i, és amb els dies de la setmana. I seguidament, tots els xiquets que eren dilluns, dimarts, dimecres... vam recitar per grups versos de cara a la paret, fixant-nos en la projecció de la veu i amb el cap recte. A banda de, recitar-los segons un sentiment diferent: tristesa, emoció, fanfarroneria, alegria, cantant... extrets a partir dels sobres que els va tocar a cada equip.

A tall de conclusió, la conferència d’Anna Ballester va ser excepcional, entretinguda i molt dinàmica, ja que ens feia intervenir, donar la nostra opinió, ens preguntava exemples, etc., en definitiva, vam participar molt. En tan sols dues hores, ens vam adonar que és una gran mestra i que trenca sempre en la rutina. Sobretot, es va mostrar vital, propera i sense cap mena de dubte, va enganxar al públic. I no sols això, ens va demostrar i contagiar el seu amor cap a la poesia i l’animació lectora. A banda d’explicar-nos la importància de dramatitzar i, proporcionar-nos recursos pràctics que sovint, es troben a faltar. Entre ells, destaquen la lectura en veu alta amb una postura adequada i bona projecció de la veu, recitar en un to de sorpresa, enfadat, alegria... En poques paraules, fou una experiència inoblidable. 

*No hi haurà entrada del dia 29 de setembre, puix que no vam fer classe.