Silvestre Vilaplana

El 23 d’octubre els companys Aarón Aranda Campos, Alberto Camarasa Pradas, Carlos Seva Congost i, Santiago Laurino Franchini, van presentar la figura de l’escriptor Silvestre Vilaplana i Barnés. Aquest autor ha conreat la majoria dels gèneres literaris, a excepció de l’assaig i del teatre: la poesia, la narrativa i la novel·la en català. Així mateix, ha sigut guardonat amb els reconeixements més prestigiosos com ara, el premi Crítica Serra d’Or, el Ciutat d’Alzira o, el Miquel Martí i Pol de poesia. Pel que fa a la presentació, en línies generals fou molt entretinguda, divertida fins a no poder més i, amb molta acció i drama.

Sobre Silvestre Vilaplana vam poder saber que, va nàixer el 28 de juliol de 1969 a Alcoi. És llicenciat en Filologia Catalana i també, professor a l’institut La Foia d’Ibi. Quant a la seua faceta com a literat, escriu principalment narrativa i poesia. Ha sigut llorejat entre altres premis, amb el premi Alfons el Magnànim el 2011 per El quadern de les vides perdudes (2012) o, amb el premi Crítica Serra d’Or en 2006 per Les cendres del cavaller (2005), l’obra que van representar. Alguns dels seus altres libres de narrativa infantil i juvenil més importants són: La mirada d’Al Azraq (2009), Els dimonis de Pandora (2000) i, Les urpes del diable (2001). A més a més, és soci actiu de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

En referència a les tècniques i recursos, van realitzar una representació teatral de Les cendres del cavaller, introduït per una situació cridanera per als més joves. Consistia en una colla d’amics que s’avorrien al parc, casualment coneixen a l’autor i vivien les seues aventures. Al mateix temps que reprodueixen la història, és present la figura d’un narrador que enllaça les diferents escenes. Van fer servir la dramatització de forma excel·lent i la modulació de les veus fou perfecta és a dir, van ser molt expressius. A banda, van emprar disfresses molt ben cuidades a excepció de la de dona, que podria haver sigut una mica millor. També música, pals de granera, espases...

Titella televisiva de Joanot Martorell

L’obra en qüestió, va rebre el Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira i de la Crítica Serra d’Or. El desenvolupament del llibre narra en primera persona la vida, tan intensa i apassionat com dissortada, de Joanot Martorell: la lluita per conquerir Nàpols al costat d’Alfons el Magnànim, les intrigues viscudes com a conseller del príncep de Viana o les relacions amb el seu cunyat, Ausiàs March. Concretament, aquest grup de treball es va centrar en alguns esdeveniments: la inscripció al torneig de Joanot per la insistència del rei, l’exhibició de la justa i el conflicte amorós amb Lady Elisabet, la futura dona del Duc d’Edimburg. Sense cap mena de dubte, el punt més fort i emocionant va ser el torneig amb la música d’ambient, la tensió.... entre el duc i, el cavaller i escriptor valencià.  

Quant a la normativa, cal dir que van fer un gran treball, perquè són castellanoparlants i s’han defés molt bé. Si és veritat, que en alguns moments van tindre petites errades, principalment amb la pronúncia però en general, es notava la gran preparació lingüística del teatre. En altres paraules, han emprat l’estàndard i les equivocacions han sigut mínimes. No obstant això, al tríptic hi apareixen quasi una vintena d’obres de l’autor, tant de narrativa infantil i juvenil com de poesia, sense la cursiva. Aquesta emissió és prou rellevant, s’ha de tindre en compte i esmenar per a la pròxima vegada. 

A parer meu, l’animació sobre Silvestre Vilaplana i la seua obra, m’ha paregut molt cridanera i força interessant per a un públic infantil. També, és destacable el fet que la majoria del teatre estava marcat per la rialla constant que produïen, qualitat que la fa plaent i atractiva per als xiquets i xiquetes. Malgrat que, hi ha alguns aspectes que són millorables, com les faltes i alguns detalls de pronúncia, el vestuari de Lady Elisabet, el moment en el qual es va posar d’espatlles un dels intèrprets o la falta de decorat per dotar de més realisme les escenes. A pesar d’aquestes particularitats, el resultat final és original i insòlit.