Dia 10 d'octubre: Comentari del conte "L'Alícia cau al mar"

El dia 10 d’octubre a classe, Isabel va repartir dos relats de Gianni Rodari, un anomenat El mag dels estels i un altre, titulat L’Alícia cau al mar. Ambdós estan extrets del conegut llibre Contes per telèfon (1962) del mencionat escriptor, mestre, pedagog i periodista italià. Rodari és una de les figures més rellevants de la literatura infantil i juvenil i, és considerat un “pedagog de la imaginació”. Així mateix, va ser guardonat amb el Premi Hans Christian Andersen l’any 1970 –el reconeixement més important a la literatura infantil– per la seua obra literària.

            Jo vaig haver de llegir i treballar L’Alícia cau al mar que tracta l’entusiasme desmesurat d’una xiqueta pel mar i, l’experiència singular que viu. Alícia sentia tal passió per l’oceà que anhelava amb molta força que li cresqueren unes aletes i poder convertir-se en un peix. Un bon dia, va conéixer un xicot que era fill de pescadors i li va preguntar si sabia com tornar-se en un animal marí. Ell, inesperadament, es va metamorfosar en un dofí que es cabussava i jugava amb ella. Quan el jove va tornar a la vora, va encoratjar a l’Alícia perquè l’imitara i així ho va fer. Es va submergir desitjant ser una estrela marina però, únicament va aconseguir acabar dins d’una conquilla. Tot i això, es va recordar com l’estimaven els seus pares i va decidir eixir. Per contra, no va explicar mai a ningú res de la seua aventura marina.

            Aquest conte s’engloba dins del realisme, més específicament pertany al realisme fantàstic. Aquest gènere és la combinació entre els paràmetres de la vida quotidiana i, algun element fantàstic o il·lusori. De fet, la contarella comença explicant una situació prou comuna, com potser la reganya d’una mare. Ara bé, a mesura que avança el relat van apareixent aspectes que criden l’atenció dels infants, com que un jove es convertisca en dofí o que Alícia acabe dintre d’una petxina. Aquestes accions són meravelloses i sense cap dubte, junt amb la resta de detalls de la història que són ordinaris i creïbles, conformen la barreja d’irrealitat i vida quotidiana que suposa el realisme fantàstic.  

            Entre les característiques del realisme fantàstic, sobreïxen la situació de les accions en un món real i versemblant en el qual inclouen elements –personatges, poders, llocs, etc. –extraordinaris o màgics, i no necessàriament relacionats amb la tradició popular. A més a més, actualment, és un dels corrents més freqüents en la literatura infantil i juvenil. També, caldria mencionar els autors reconeguts del realisme fantàstic, com Astrid Lindgren, creadora de Pippa Langstrumpf; Christine Nöstlinger, escriptora del clàssic Konrad, o el nen que va sortir d’una llauna de conserva (1975); l’esmentat Gianni Rodari, escriptor de Contes per telèfon (1962) o Moltes històries per jugar (1971) i; el famós Roald Dahl, autor de Charlie i la fàbrica de xocolata (1964), James i el préssec gegant (1967) o Matilda (1988), entre altres.

*Les il·lustracions capten perfectament el missatge, ja que estan realitzades específicament per a aquest relat de manera molt evocadora per la il·lustradora barcelonina Mercé Tous.