Dia 13 de setembre: "Existeix una literatura infantil?"

El dia 13 de setembre vam fer a classe un exercici de reflexió sobre què és la literatura i la mestra ens va proposar elaborar la  nostra definició de literatura, per a més tard comparar-la en altres companys i posteriorment, conéixer les diferents versions d’autors i estudiosos reconeguts sobre aquest mot. Aquesta va ser la nostra: “La literatura és l’art de compondre obres escrites les quals segueixen una sèrie de característiques determinades segons el període històric en el qual se situa. A més a més, aquest terme té diferents interpretacions com ara: conjunt d’obres que engloben una època, una llengua, una cultura, un tema, un gènere literari, etc.

Seguidament, vam tractar el concepte de la literatura infantil i més concretament, quina és la postura de l’escriptor francés Michel Tournier. Per estar al corrent de la seua postura, vam llegir un dels seus articles, anomenat: “Existeix una literatura infantil?” i vam respondre quatre preguntes per més tard aprofundir en aquest terme i les conseqüències que se’n deriven.

Existeix una literatura infantil?

En el cas que existisca, com hauria de ser?

Michel Tournier no respon a aquesta pregunta del tot. Encara que existeix però no com li agradaria. En el cas que així fóra hauria de ser breu, fàcil per a llegir i amb un ritme àgil. En altres paraules, clara i sense artificis. Actualment i, des de l’inici de la literatura infantil, hi ha hagut entrebancs editorials perquè la literatura infantil seguisca uns patrons estereotipats que estableixen tant els llibres com la premsa, entre altres. Així mateix, en les seues pròpies paraules: “les edicions per a xiquets obeeixen a lleis que exclouen per complet la vertadera creació literària. Al cap i la fi, Tournier voldria que aquest tipus de literatura no fos estereotipada, que transmetera valors i que tinguera un perllongament en el temps.

Quins aspectes del món de la literatura infantil denuncia Michel Tournier?

Esteu d’acord amb la visió de la literatura infantil que exposa Tournier?

Els aspectes del món de la literatura infantil que denuncia Michel Tournier són: Per una banda, els entrebancs editorials, ja que, sempre es crea el mateix tipus de producte delimitat per a un públic, també molt marcat, que segueix unes característiques pròpies quant a edat, sexe, condició social i /o ideologia. Sense donar peu a una vertadera imaginació o originalitat. Per altra, reivindica la injusta dominació que exerceix Walt Disney, així com certes associacions de famílies i de llibreters o un determinat tipus de premsa, responsables del patró de conte i personalment, jo aportaria, de xiquet/a. A més, és intolerable la seua influència per censurar tot allò que estiga allunyat dels cànons.

Personalment, estic d’acord amb la visió de l’escriptor francés. Cal comentar, que la literatura infantil ha de contenir una moralitat o un ensenyament però no necessàriament. Les xiquetes i els xiquets han de poder llegir per plaer també, com els adults. Hem d’evitar alliçonar tota l’estona i procurar que gaudisquen de la literatura sense cap altre fi. Però, el tema més impactant, és sens dubte el poderós i innegable domini de les editorials i empreses especialitzades. Doncs, massa sovint –per dir-ho subtilment–, recolzen valors o idees masclistes i/o sexistes que impedeixen el desenvolupament d’una societat justa i feminista, perquè transmeten rols de gènere tradicionals: princeses en perill que únicament poden ser salvades pels seus prínceps blaus. Aquestes obres, inscrites en la societat patriarcal no afavoreixen ni a un bàndol ni a l’altre, i ací on entra en joc l’educació.