Dia 14 de setembre: Per què la literatura infantil ha estat considerada paraliteratura?

La classe del 14 de setembre va estar centrada en un aspecte molt important per entendre aquest món de contes o d’històries juvenils: ¿Per què la literatura infantil ha estat considerada paraliteratura?

            En primer lloc, s’hauria de delimitar quin és el significat concret de paraliteratura. Es tracta, doncs, de la literatura que es troba a la perifèria de la literatura culta o oficial. Segons Gemma Lluch, les causes d’aquesta situació són: l’edat dels lectors, la no pertinença al món cultural dels adults i el menyspreu cap a l’educació i la pedagogia. Ja que, hi ha una certa creença basada en el fet que l’aprenentatge de la realitat és l’única forma que tenen els infants d’apropar-se a la literatura. Des del meu punt de vista, la literatura infantil és considerada paraliteratura també pels prejudicis dels adults que són els qui pensen, escriuen i produeixen, els llibres, la menor qualitat que se’ls atribueix i el fet que les editorials tenen un codi molt restringit. No obstant això, s’ha de donar visibilitat a la literatura infantil i col·locar-la en el lloc que es mereix.

Pel que fa als conceptes claus relacionats...

- Lector model: públic al qual va dirigit una obra des del punt de vista de l’autor.

-Competència literària: és la facultat o la capacitat de descodificar el llenguatge literari que permet entendre els diferents significats d’un text i organitzar mons expressius complets. La seua adquisició no és innata i per tant, s’ha d’ensenyar i d’aprendre. Així mateix, depén d’una sèrie de subcompetències: la lingüística, la textual, la metaliterària i la cultural.

-Intertextualitat: referències o relacions entre un text i altres textos que es poden manifestar de manera implícita o explícita.

-Hipertextualitat: és la relació que un text manté amb altres textos independentment del seu gènere o època literària.

-Paratextualitat: és la interdependència que un text manté amb altres de la seua perifèria, com per exemple: el títol, el subtítol, els agraïments, l’índex o les imatges.

-Gramàtica interioritzada: és la capacitat de distingir allò que és realitat i allò que és ficció. 

Comentaris