Dia 15 de setembre: "Ajudar als nens a esdevenir lectors" de Kacqueline Kerguéno

El dia 15 de setembre en classe, es va tractar l’article de Jacqueline Kerguéno anomenat “Ajudar els nens a esdevenir lectors”, un text molt pràctic amb bons consells sobre com enganxar a les xiquetes i als xiquets a la lectura. És un tema que sovint porta maldecaps a mestres i a pares, però no hauria de ser així. Doncs, cada individu té una personalitat diferent i per tant, uns gustos diferents. És a dir, la lectura mai s’ha de forçar. A més, convertir-se en lector/a necessita temps, ja que, saber llegir és saber comprendre. I al cap i a la fi, es tracta d’una aventura de desenvolupament personal. Per tant, són ells mateixos els que han de triar contes segons els seus interessos i, no s’ha d’imposar la lectura lligada als deures. En fer-ho estem oblidant el vertader objectiu de la lectura, el plaer.

            Que passaria si al teu fill/a no li agradara llegir? T’alarmaries, veritat? Doncs això és el que els ocorre molts pares i mares avui dia. Però el que potser no s’adonen és que, tal com explica Jacqueline Kerguéno, el plaer de llegir és fruit de la pràctica i que s’ha de predicar amb l’exemple. Si els més menuts no veuen als més majors llegir sovint, és prou complicat que ells s’interessen per la lectura. A més, llegir demana concentració, silenci, aïllament i l’abandó de qualsevol altra activitat per la qual cosa és una qüestió de temperaments, ja que n’hi ha persones que necessiten moure’s, fer activitats sensorials, manuals...o que les paraules simplement els són útils. I per descomptat, requereix el seu temps.

            Així mateix, esdevenir lector/a depén de com s’haja abordat el problema als set, huit i nou anys, perquè són edats clau. Encara que, el foment de la lectura ha de ser des de ben xicotets. Però, quan sabem que un xiquet/a sap llegir? Al contrari del que pensa la majoria, saber llegir és saber comprendre. No simplement pronunciar una frase. Saber llegir demana anys de pràctica i és progressiu, per la qual cosa cada lectora/a debutant necessita un llibre a la seua mida.

            D’aquesta manera, els alumnes necessiten triar els llibres i, conéixer quins són els seus criteris de selecció per desenvolupar el seu sentit crític. Mai s’hauria de triar per ell o ella perquè han de gaudir de la lectura i, aquesta ha de ser segons els seus gustos. Així, a poc a poc, han d’anar descobrint el seu estil i fer les seues pròpies tries. També, és molt important no menysprear les seues eleccions, encara que considerem que no siguen d’una gran qualitat. Per què ja n’hi ha prou de relacionar la lectura amb els deures! Un llibre és molt més que un instrument per aprendre coses.

            En relació amb el paper del mestre, s’ha d’entendre i posar en pràctica que el/la professora/a ha de ser un guia. El nostre objectiu és acompanyar-los a l’inici d’aquest món perquè troben els llibres que més s’adeqüen a la seua personalitat i als seus interessos. A banda d’això, és essencial afavorir la tranquil·litat i la calma a l’hora de llegir.

            Pel que fa als elements de ruptura entre els lectors debutants i el seu llibre, Kerguéno distingeix com als més considerables: l’arrencada, l’estil i l’engranatge. En primer lloc, si a l’arrancada la història no avança o si el tema no és interessant, crea rebuig entre els lectors debutants. També, si l’estil no és encertat, no enganxa, per exemple perquè no saben qui parla en els diàlegs o no entenen les referències culturals que apareixen. I per últim quant a l’engranatge, s’ha d’anar amb compte, ja que, és determinant el ritme del conte o si presenta una estructura complexa.

            En relació amb l’aspecte visual, s’ha de tenir en compte que les imatges i els espais en blancs són fonamentals per seduir i convidar a la lectura. Altrament, necessiten sentir-se lligats a un heroi o heroïna i poder identificar-se. D’aquesta manera se sentiran més endinsats en la història. Com també, no podem oblidar-nos de les emocions. Doncs, formen part de la nostra vida i per això s’han de veure reflectides als contes. I és que, “una bona història ha de fer venir ganes constantment de girar la pàgina”.

            Un altre punt rellevant són les imatges, que sempre s’han de correspondre amb el text. A banda de ser reconeixibles, riques i variades, entre altres paraules, que completen la informació. Cal esmentar, que cadascú té el seu ritme fixat a les seues característiques personals i per tant, descobreix la lectura i els gèneres que més s’adapten en funció del seu temperament.

            Al capdavall, un fum de llibres per a infants produeixen un veritable plaer de lector: plaer per als ulls per les il·lustracions, plaer en l’emoció, ja que desperten sensibilitats i la part més pura del nostre ser. Doncs, molt prompte oblidem el que significa ser un infant. A parer meu, tenir presents els trets d’un infant és no tindre por, viure amb intensitat, il·lusionar-se per qualsevol fet... perquè “tots els majors han sigut primer xiquets (però pocs ho recorden)”. Així mateix, el seu contingut és força interessant perquè és possible d’analitzar des de molts punts de vista: sociològic, ideològic, psicològic, filosòfic...

           

Quant a la meua experiència personal amb la lectura, pense que no ha estat com la majoria, doncs em considere una mica un ratolí de biblioteca –com m’anomenen els meus germans– i una àvida i incansable lectora. Sempre m’ha agradat llegir. Però, és clar, no vaig nàixer amb el gust per la lectura incorporat. Els meus pares, ambdós docents i també lectors  molt conscienciats, s’han preocupat molt per aquest tema. De fet, sempre m’han regalat llibres pel meu aniversari i, també pels meus amics de xicoteta. També, anàvem sovint a la biblioteca del nostre barri d’Alacant amb el carnet o em llegien contes per anar a dormir, una vegada i una altra. Les prestatgeries de ma casa no estan folrades de llibres sense motiu, entre els que vull recomanar Llegir per a créixer: Guia pràctica per a fer fills lectors de Joan Carles Girbés. Per tant, gràcies a aquests consells i la implicació dels meus pares, un bon dia vaig travessar la reixa de ferro per no sortir mai més del món de la lectura.

            En conclusió, incentivar i fomentar la lectura, és una tasca difícil però que si tenim en compte les necessitats i els gustos dels xiquets i xiquetes no hauria de ser-ho. I més encara, si comprenen que el plaer de llegir s’adquireix amb la pràctica, que el mestre ha de ser un guia i que és una qüestió de personalitats. Per descomptat, és necessari que se senten identificats amb els protagonistes de la història i s’ha d’oblidar el sentit obligatori o de deure que té actualment la lectura i, procurar que els impacte allò que lligen perquè “Aprendre a llegir és com encendre un foc, i cada paraula que és deletreja, una espurna” (Víctor Hugo).