Dia 16 d'octubre: El conte embastat

Què és un conte embastat? És una història creada per tota la classe a partir d’unes pautes o unes premisses determinades del mestre o la mestra i d’aquesta manera, ho vam dur a terme a la nostra aula. Aquest recurs es basa en l’estructura de la rondalla fantàstica descrita al llibre Morfología del cuento (1928) de Vladimir Propp. Encara que, el primer que va fer servir aquesta iniciativa va ser Gianni Rodari a la Gramàtica de la fantasia (1973). Més concretament, la idea està extreta de la proposta de Dolors Badia, Núria Vilà i Montserrat Vilà, titulada Contes per fer i refer. Recursos per a la creativitat (1985). D’una manera més precisa, el conte embastat consisteix a proporcionar a l’alumnat l’estructura d’un conte a partir d’una sèrie de preguntes que han de contestar. Les qüestions que van ser empleades són les següents:

• Qui pot ser l’heroi de la història? Un príncep, una princesa, un viatger, un nen petit, un mariner...
• Què pot desitjar, o què li pot faltar, per a ser feliç? L’amor, un tresor, un remei, una cosa que li han furtat, la saviesa...
• Qui aconsella o ajuda l’heroi? Una fada, un mag, un animal, un somni, un viatger...
• Com marxa cap a l’aventura? Es perd en un bosc feréstec, a cavall, amb una estora voladora, de polissó en un vaixell, disfressat...
• Qui troba pel camí? Una fada, un animal, un altre aventurer, una xica jove, un gegant...
• Quines proves o obstacles troba l’heroi pel camí? Animals hostils, monstres, malalties, obstacles naturals (rius cabalosos, muntanyes enormes...), enigmes, combats lluites, encanteris...
• On arriba al final del seu viatge? A una illa, a un castell, a un palau, a un altre planeta, un país o regne desconeguts, al cim d’una muntanya...

• Allí viu el seu adversari. Com és? Un rei o una reina malvats, un bandit o un lladregot, un monstre, un diable, un mag, un gegant, un nan, un extraterrestre...
• Primer l’heroi és vençut. Com? Ferit, deixat per mort, empresonat, exposat a un gran perill, víctima d’un encantament, enganyat...
• Com l’ajuda el seu amic? Curant-lo, alliberant-lo, donant-li un consell o una arma, contant-li un secret, enganyant l’enemic...
• Expliqueu com l’heroi s’enfronta una vegada més amb el seu enemic, però ara per a véncer-lo i apoderar-se d’allò que havia anat a buscar.
• L’heroi torna cap a sa casa, però és perseguit pels aliats del seu enemic. Quins poden ser els últims obstacles? Els germans de l’enemic, soldats armats, éssers fantàstics, emboscades o trampes...
• Final de la història explicat lliurement.

            El dia 16 d’octubre vam posar en marxa la dinàmica, i per grups tots col·laboràvem en la creació, escrivint una història contestant a les preguntes per ordre i tots alhora, amb la particularitat que vam crear tants relats com equips de treball hi havia a classe. En el moment del canvi, havíem de passar el full cap a darrere i rebre el de davant. Vet ací, l’última història que em va arribar:

*La intervenció de cada conjunt de persones està indicada de manera separada per distingir les diferents aportacions.

Hi havia una vegada, un viatger anomenat Gael que havia iniciat un llarg viatge per trobar un objecte misteriós i de gran valor sentimental. Una petita caixa de música que quan sonava complia els somnis d’aquell que l’escoltara.

Una nit, va somiar que un mag li descrivia el lloc on estava la caixa. Però per trobar-la, abans, hauria de superar tres proves: La primera consistia a botar per les pedres rodejades de lava del volcà més gran de l’illa; la segona en pujar dalt de la palmera més alta i esprimatxada dels voltants i agafar els tres dàtils d’or i; la tercera en matar al perillós i enorme monstre que vivia amagat a la tenebrosa cova de la muntanya, per agafar la clau de la caixa.

Es va despertar ansiós per començar aquesta aventura. Aleshores, va agafar munició, es va vestir amb roba de camuflatge i es va dirigir al bosc en el seu cavall.

Pel camí va trobar una fada que li va concedir un desig.

Ara bé, la fada no era bona i li va enganyar. De fet, pretenia assassinar-lo perquè ella també volia la caixa de música. Llavors, Gael advertint l’atac de la bruixa i abans que la fada poguera utilitzar la seua màgia, la va véncer per defendre’s del seu atac.

Després va prosseguir el seu viatge i va arribar a l’illa on havia de superar les tres proves.

A l’illa vivia un extraterrestre de Mart, el sentinella de la caixa de música. Les seues dimensions eren desmesurades, tenia els ulls com plats, posseïa un somriure esgarrifador, i una pell lliscosa i fètida. Malauradament, l’extraterrestre va atrapar Gael, i se’l va portar a Mart per empresonar-lo.

No obstant això, l’atzar va voler que el seu amic Puttin s’assabentara, així que va enviar una nau espacial carregada d’armes i estris amb el mapa secret per trobar la caixa dels somnis.

Gràcies al seu company, van aconseguir escapar del planeta roig i tornar a l’illa. Una vegada allí, tots dos van saltar les pedres envoltades de foc, van enfilar-se a la palmera per atrapar els dàtils d’or, i van matar al monstre per agafar la clau de la caixa. En conseqüència, van aconseguir la petita i estimada caixa de música. Per fi podien complir tots els seus somnis! Conte contat, conte acabat, qui no s’alce té el cul foradat.

            A parer meu, el conte embastat és una eina excel·lent perquè els alumnes desenvolupen les habilitats lingüístiques i la competència literària però, sobretot per desenvolupar la creativitat. L’adquisició de la competència literària seria l’última etapa, ja que abans ens hauríem de centrar, en la lectura i escriptura com a plaer, i després, com a hàbits i com a fonts de coneixement i comunicació. A més, és una activitat original i d’esbargiment per als xiquets i xiquetes. Cal esmentar, que he hagut d’adaptar el present conte perquè hi havia certs elements inconnexos o que no tenien massa sentit, és a dir que faltaven connectors. Amb tot, s’ha de tindre més en compte el que han escrit abans i així, ho hem de transmetre als nostres alumnes. La utilització del conte embastat és meravellosa, és sinònim d’innovació, de treball cooperatiu i participació activa i, d’aprendre jugant. No es pot demanar més. Així mateix, amb aquesta activitat es pretén enganxar-los a la literatura i col·locar-la al lloc que es mereix.