Que és
exactament un àlbum il·lustrat? Circulen veritats i mentides al voltant
d’aquest tipus de literatura i per això, Clara Berenguer va aclarir les nostres
idees preconcebudes, a més de difondre’ls i descobrir-nos tot un ventall
d’àlbums que són encisadors i fets amb molta cura... Va ser una conferència
autèntica, ja que la seua dedicació als llibres il·lustrats, però sobretot a
les il·lustracions, va quedar en la nostra retina. Així mateix, els àlbums, al
contrari del que tothom pensa, són per a llegir i d’aquesta manera ens ho va
transmetre Clara, doncs sempre conten una narració o missatge, encara que siga mitjançant
imatges. 
Clara Berenguer Revert és
llicenciada en Belles Arts per la Universitat de València i es dedica a
investigar sobre la il·lustració
infantil valenciana. També, treballa com a mediadora d’art, i en l’actualitat
és professora del diploma de postgrau “Cultura, lectura i literatura per a
infants i joves” a la Universitat de València. D’altra banda, és doctora en Història de l’Art per la tesi:
“Miguel Calatayud: aproximació a la seua obra infantil il·lustrada”. Aquest
il·lustrador és un dels més reconeguts al panorama valencià i ens va recomanar
una de les seues obres, Contes de l’any
2100 (1974).
Entre els seus objectius professionals,
es troba prestigiar la literatura infantil i juvenil i, és per això que es
dedica també, a la crítica i a difusió la seua investigació tant a revistes en
paper com “Saó”, “Lletres Valencianes” o “Valencia Plaza” com al seu bloc,
“Llibreria Il·lustrada”, en el que recomana i comparteix editorials, llibres i
il·lustradors, reflexions, resums d’estudis i investigacions, etc. La qualitat
de les seues entrades, escrites de manera literària amb pinzellades
anecdòtiques però amb rigorositat, l’han convertit en tota una referent. Fins i
tot, en la seua tasca com a crítica ha estat guardonada el 2016 amb el Premi
Aurora Díaz Platja de crítica i estudi de la literatura infantil i juvenil
catalana, per les ressenyes que va publicar a la revista "Lletres Valencianes" en
2015.
 |
| Portada de "Llibreria Il·lustrada" |
Quant a la seua publicació
literària, va presentar el seu primer àlbum il·lustrat publicat ara fa dos
anys, anomenat Quan xiula l’avi.
Aquesta obra va nàixer d’una vivència personal, ja que la va ajudar a superar
la pèrdua del seu iaio. En les seues pròpies paraules, “el procés de creació
del llibre va ser la meua medicina”. L’àlbum conta una de les històries d’amor més
pures i màgiques que existeixen, la relació entre els avis i els néts. Tot
seguit, tracta el tema de la mort de forma molt tendra i pretenent
normalitzar-lo. A més a més, gràcies a aquesta obra va aconseguir el II Premi
Internacional d’Àlbum Il·lustrat “Ciutat de Benicarló”.
En referència a l’aproximació
conceptual d’aquesta temàtica, destacar que il·lustrar és donar llum a
l’enteniment d’una cosa i també, l’acte d’adornar un llibre amb làmies,
gravats, etc. al·lusius al text. Concretament, la il·lustració infantil és una
expressió artística particular que inclou el dibuix i la pintura, que es
representa en una pàgina impresa i arriba al públic d’una manera diferent a l’originalment
creada.
Les funcions de les il·lustracions
des d’un punt de vista educatiu són: la funció comunicativa i l’estètica. En
primer lloc, la comunicativa es dóna perquè les imatges suposen el primer
contacte de l’infant amb el món cultural. En segon lloc, la funció estètica
està present perquè les il·lustracions són una forma d’art i aporten valors
culturals, a banda que, la formació artística i visual com a forma de
coneixement és molt important.
Seguidament, Berenguer va presentar
a Martin Salisbury i el seu llibre, 100
joyas de la literatura infantil il·lustrada (2015), el qual s’arreplega la
història dels millors àlbums il·lustrats des de 1910 fins a l’actualitat.
Aquesta publicació arreplega la revolució a l’àmbit de la
il·lustració, motivada segons Salisbury per la vigència de l’alfabetització
visual, és a dir, la destresa de veure i formular un judici estètic.
Un dels aspectes principals de la
ponència, va ser la diferència entre llibre i àlbum il·lustrat. Un llibre il·lustrat
és aquell en el que les imatges són un complement del text. Per contra, l’àlbum
il·lustrat és la simbiosi perfecta entre llibre i il·lustracions, dit d’una
altra manera, la paraula i la imatge col·laboren juntes per a establir el
significat de la història amb elements com la portada, la contraportada, les
guardes... Una mostra és, l’àlbum Gran
recull de mentides il·lustrades (2009) d’Aitana Carrasco, d’una editorial valenciana,
tot un clàssic de la il·lustració infantil del País Valencià. A més, els àlbums il·lustrat
són aptes per a totes les edats.
Però, un àlbum il·lustrat no rutlla únicament
per la qualitat de les imatges, sinó que s’ha de complir “el tercer element”.
Segons Gustavo Puerta Leisse és la relació precisa que s’ha de donar entre el
text i la imatge perquè l’àlbum il·lustrat funcione. Per què aquesta interconnexió
és produïsca, s’han de seguir els passos següents: primerament la presentació del
personatge, segonament la presentació del conflicte, després el desenvolupament
del conflicte i, per últim, la resolució o desenllaç.
A continuació, va recomanar diversos
àlbums com Allà on viuen els monstres
de Maurice Sendak publicat el 1963, un referent de la literatura infantil i
juvenil que inclòs ara té una gran vigència. L’obra comença amb el càstig d’un
xiquet per les seues entremaliadures. Una vegada a la seua habitació, deixa
volar la imaginació i es converteix en el rei dels monstres. Un dels trets més
peculiars d’aquesta publicació és que les il·lustracions van creixent al mateix
temps que la inventiva del protagonista. També existeix una adaptació cinematogràfica
de l’any 2009 per Spike Jones.
Altre
títol que ens va descobrir fou On és el
meu barret de Jon Klassen (2012), un àlbum intel·ligent que utilitza
l’el·lipsi com a recurs habitual, és a dir que suprimeix esdeveniments significatius
de la història. Aquest àlbum relata la història d’un ós que ha perdut el seu
barret i es dedica a preguntar a la resta dels animals si l’han vist. Encara
que la trama és senzilla, és molt interessant per la construcció dels diàlegs mitjançant
les il·lustracions. A més, són simples però representen ben bé cada personatge.
De fet, el color negre sempre representa l’ós, el barret sempre és de color
roig...
També vam conéixer El Pelut (2010) d’Arianne Faber que tracta sobre un tema sovint problemàtic entre
infants com és la por a la foscor i dormir a soles. La protagonista és una xiqueta
que contra tot pronòstic no té por a dormir a fosques. Aleshores, un monstre li
dóna un ensurt per espantar-la, però la seua reacció fou començar a riure. L’obra
presenta il·lustracions simples, pròpies d’infants i utilitza únicament dos
colors, el negre i el roig.
La
piscina (2014) és el debut de la sud-coreana Ji
Hyeon Lee, un àlbum simbolista, és a dir, mut o sense text. Aquesta publicació relata
com un xiquet i una xiqueta s’enfonsen al fons marí per allunyar-se del
bullici, les pors i tot allò establert pels adults i els seus flotadors, que
estan representats en una escala de grisos. En canvi, els dos protagonistes
tenen la capacitat per imaginar i perdre’s en la fantasia i, és per això, que
pertanyen al món dels colors.
Així
mateix, Clara Berenguer va destacar Máquina de Jaime Ferraz d’una editorial
portuguesa molt recomanable, Pato Lógico, que va adquirir a la Fira del Llibre
de Bolonya, la fira de referència internacional al sector del llibre infantil i
juvenil. L’obra tracta l’obsessió actual per les màquines que ens envolten i
que marquen l’oci d’infants i joves com mòbils o ordinadors, les que
ens porten a casa, les que fan la neteja... en definitiva, els aparells tecnològics condicionen la
nostra existència i ens distrauen d’allò més important. Afortunadament, tot
canvia amb un regal especial amb el qual es pot visitar llocs fantàstics. Aquesta publicació és muda i sols
utilitza quatre colors.
Un dels seus títols preferits és
Bárbaro de Renato Moriconi. Clara el considera l’àlbum entre els àlbums i
entre les característiques que l’identifiquen es troben, el format allargat que
presenta, que cada pas de pàgina és un moviment i el final, sorprenent i dolç a
parts iguals. Tracta les aventures d’un cavaller que derrota a tots els monstres,
enemics i feres salvatges que se li posen per camí, fins que es troba amb l’única
amenaça a la qual no pot fer front... El cavaller resulta ser un xiquet a la
roda dels cavallets de fira i la intimidació és son pare agafant-lo per tornar
a casa. A més a més, el cavaller sempre té una barra enmig del seu cavall que
pertany a l’atracció de la fira i, a pesar d’aquest detall, no em vaig adonar de res. Una
obra molt especial que demostra que la imaginació no té límits.
En darrer terme, els àlbums il·lustrats
són la conjugació perfecta entre els textos i les imatges i per tant, no són simplement
textos il·lustrats, van més enllà de reproduir la història. Així, cal
diferenciar-los amb els llibres il·lustrats, en els quals les representacions
artístiques són complements. A més, els àlbums poden tenir dobles interpretacions
i, són un recurs important a primària tant per alumnes que els agrade o no,
llegir. Encara que, per a aquests últims, seran probablement més atractius. També,
esmentar que la conferència ha aportat un gran bagatge cultural sobre aquest
gènere, no obstant això, podria haver sigut millor si en compte d’estar
asseguda, Clara s’haguera mogut i haguera interactuat amb el públic. Tot i això,
la descoberta de manera profunda dels àlbums il·lustrats, ha sigut una
vertadera meravella, ja que, per mi, són obres d’art.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada