Dia 21 de setembre: El limerick

¿Que és un Limerick? Fins a la classe del 21 de setembre jo sempre havia pensat que era una ciutat irlandesa. No obstant això, també es tracta d’un tipus de poema difós per Edwar Lear, escriptor anglés però l’impacte didàctic va vindre de la mà del conegut llibre de Gianni Rodari, Gramàtica de la fantasia. Introducció a l’art de contar històries, un clàssic entre professionals de l’educació. L’italià va ser tot un precursor en recursos innovadors i, una de les figures cabdals i més rellevants de la literatura infantil internacional. Particularment, va rebre el Premi Hans Christian Andersen en 1970 i, és considerat un dels millors escriptors per a xiquets i xiquetes a més, d’un “pedagog de la imaginació”.

La ciutat irlandesa de Limerick

            El Limerick és un gènere codificat propi del nonsense, és a dir que en la seua globalitat li manca un sentit entenedor. Com també, és d’origen anglosaxó i pertany a la seua pròpia literatura infantil, encara que els detalls del seu naixement estan difosos. Així mateix, sol ser humorístic o absurd i té un to enginyós. Pel que fa a la seua estructura, cal esmentar que és molt característica i delimitada, composta per cinc versos. El primer vers descriu qui o que és el protagonista, el segon vers especifica les qualitats que el defineixen, el tercer i el quart vers narren l’acció principal, en altres paraules, la realització del predicat i, per últim, el cinqué vers és el tancament final del poema amb un estil extravagant. Aquesta accentuació excèntrica o estrambòtica, fóra de la normalitat, és el que identifica clarament un limerick.

            En referència a la utilitat didàctica d’aquest tipus de poema, convé ressaltar que són molt fàcils de treballar per la seua estructura curta però també, pel plaer de gaudir de l’humor i la poesia, tot en una. Es podria tractar, òbviament, mitjançant la construcció de limericks però també, a través de la lectura i la comprensió. Incloent una performance poètica o la dramatització.  D’aquesta manera, la nostra mestra Isabel, ens va proposar la construcció de dos limericks i encara que, al començament ens semblava una tasca prou difícil, a poc a poc van començar a sorgir idees. Aquests van ser els nostres resultats:

En el cel hi havia una gavina

que era divertida i divina

però un dia va oblidar el seu nom i li’l va preguntar a la cosina,

aquesta li respongué: endevina!

Ai quina gavina més figa!

Hi havia un cuquet

que era molt xicotet

un dia es va ficar per un clotet

i es va trobar al seu amiguet,

es va posar molt content!

Hi havia dos germans

que eren sabuts i entremaliats

un dia rodaren fins a quedar marejats

i caigueren rebentats.

Xe, quins germans més espavilats!

Grup 9

Berenguer Tortosa, Mariola

Bevià Domenech, Verònica

Cano Ripoll, Maria

Oller Llobell, Maria

            Al capdavall, l’objectiu últim dels limericks és posar en funcionament la imaginació, donar-li peu a la creativitat, tan rebutjada i tan poc utilitzada a l’aula. Per desenvolupar dins de la competència literària, les habilitats expressives i comunicatives. Doncs, l’originalitat és un factor fonamental a treballar amb els infants, per ordenar les idees i buscar una solució totalment diferent. Però també, per a progressar com a espècie humana. En relació a Gianni Rodari, es podria dir que hi ha una certa similitud entre els limericks i la seua figura, perquè els seus llibres són característics per trencar els esquemes, la creativitat i l’humor, a l’igual que aquest gènere codificat del nonsense. Així que, en les seues mateixes paraules: “És creativa una ment que sempre treballa, que sempre fa preguntes, que descobreix problemes on els altres troben respostes satisfactòries”. 

Gianni Rodari