Els llibres de la nostra infància i joventut

Sempre es respira una certa màgia quan parlem de la infància... la innocència que està al voltant i la capacitat d’impactar-se per les coses més menudes i senzilles fan que aquest moment el recordem amb més enyorança i estima. Un dels aspectes més lligats a aquesta etapa de la vida són els llibres, que fan créixer, reflexionar, o viure aventures sense fi en mons llunyans. Al llarg de la nostra infantesa i joventut, tots hem tingut algun o alguns llibres, contes o novel·les que ens ha marcat per sempre. És ben cert, que depén del context socioeconòmic, doncs no tots hem tingut la sort que ens llegiren un conte de bona nit o que simplement tinguérem llibres al nostre abast. Tot i això, la iniciativa de compartir a classe les nostres lectures més apreciades em va paréixer una gran idea, per posar en comú allò que ens deixava una empremta quan érem menuts.

Personalment, a la proposta de la professora, una única història em va vindre a la ment, a pesar de totes les que he llegit: Contes de tots colors de J.M Hernández Ripoll i Aro Sáinz de la Maza. Es tracta d’una recopilació de cinquanta relats tradicionals d’arreu del món, amb la particularitat que cadascú ha sigut explicat per cinquanta persones que resideixen actualment a l’àmbit dels Països Catalans. Està editat per La Magrana i arreplega llegendes, faules, aventures extraordinàries protagonitzades per prínceps i princeses, ogres, esperits del bé i del mal, animals grans i petits, joves intrèpids i nens i nenes que es veuen embolicats en les peripècies més fabuloses i forassenyades. Cal esmentar, que el nom d’aquest bloc fa honor a la novel·la en qüestió a més, tot i, els meus vint anys, l’acostume a llegir sovint pel plaer de retrobar-me amb els relats que em feien somiar. Aquesta novel·la és el meu tresor més ben guardat.

A continuació, esmentaré breument alguns dels contes o novel·les que els companys i companyes han exposat a la resta de la classe i a mi m’han cridat més l’atenció:

Mites grecs de Maria Angelidou amb adaptació de Miguel Tristán. Pense que és una bona opció per apropar la mitologia clàssica a les generacions més joves, amb un recull de les catorze històries més conegudes, com el cavall de Troia, la capsa de Pandora, el Rei Mides i el motiu pel qual convertia en or tot el que tocava o, què li va ocórrer a Orfeu quan va baixar als dominis d’Hades. El recomanaria o els explicaria als meus alumnes perquè aporten bagatge cultural i narren odissees fascinants que, ens permeten conéixer com els grecs explicaven les nostres dèries i passions.

Les tres bessones de Roser Capdevila i Mercé Company. És una col·lecció de contes deliciosa i imprescindible que m’ha acompanyat en els meus anys més tendres. A més, és tot un clàssic que s’ha esdevingut un èxit internacional, tant en paper com en dibuixos animats. Aquesta sèrie d’històries arreplega les entremaliadures d’Anna, Teresa i Helena i, els consegüents càstigs de la Bruixa Avorrida. Però no són uns correctius qualssevol, amb ells viatgen en el temps o coneixen relats tradicionalment catalans com el Patufet o el Timbaler de Ruc.

Kika Superbruja o Tina Superbruixa, en la seua versió en català, és una sèrie de novel·les de l’alemany Knister, més conegut amb el nom de Ludger Jochmann. Les històries giren al voltant de Tina, una xiqueta que un dia es va trobar un llibre de màgia sota el seu llit i, va començar a provar encanteris per viatjar a èpoques diferents amb algun objecte de l’etapa històrica en qüestió. Així mateix, hi ha una adaptació audiovisual. El primer títol fou Tina Superbruixa detectiu però, també, ha estat boja pel futbol o ha viscut peripècies juntament amb Don Quixot de la Manxa. Una col·lecció, que igual que l’anterior, em va enganxar de xicoteta i ha captivat a milers de lectors de tots els racons del planeta per la seua agilitat i diversió.

El noi del pijama de ratlles de John Boyne és una novel·la que relata el gir transcendental que dóna la vida de Bruno, de nou anys, en traslladar-se d’Alemanya a Polònia, amb la Segona Guerra Mundial com rerefons i part fonamental de la història. Allí, el protagonista descobreix els camps de concentració i fa un amic molt especial. Aquest llibre ha esdevingut un èxit aclaparant, a parer meu, perquè està magistralment narrat i a banda, per la temàtica tan intensa que presenta. Sens dubte, per reflexionar i adonar-nos que en créixer, els humans anem posant més barreres i diferències entre nosaltres.

I l’últim llibre que llegiria o faria servir com a futura mestra, seria Contes per telèfon de l’indispensable Gianni Rodari. És un llibre que té un context molt especial i tendre: resulta que, un pare treballava com a comercial sis dies a la setmana! Per suplir la falta de temps amb la seua filla, li explicava relats fantàstics per telèfon, perquè es poguera dormir. “Embolicant la tromba”, “l’Alícia cau al mar”, “El mag dels estels”, “Moltes preguntes”... són alguns dels títols que conformen aquesta meravellosa joia que manté la seua frescor tot i el pas del temps.