Emili Teixidor (autoavaluació)

La segona animació lectora, va ser la del meu grup, el número nou, que està conformat per les meues companyes Mariola Berenguer, Verònica Bevià, Maria Oller i jo mateixa (Maria Cano). L’autor que vam decidir tractar fou Emili Teixidor, perquè una de les membres del grup, de xicoteta, s’havia llegit L’amiga més amiga de la formiga Piga (1997), que va ser Premi Nacional de literatura infantil i juvenil de les Lletres Espanyoles. D’aquesta forma, triàrem aquest escriptor català i començàrem a preparar-ho. Després d’organitzar-ho, preparar les disfresses, el mural, el ball, el vídeo... va arribar l’hora de la veritat: nervis a flor de pell, canvi de vestuari, i s’obri el teló! Ho vam representar i la veritat és que, quant al resultat final, tinc una sensació molt complaent. A parer meu, pense que va ser dinàmica i completa, i que seguia el seu propòsit: incentivar la lectura. Fins i tot, alguns dels nostres espectadors ens van felicitar. Sobre el propòsit d’aquest text, esmentar que realitzaré una autoavaluació de manera crítica i, comentaré, breument, els aspectes del procés de creació.

I qui és Emili Teixidor? Com que mai havíem escoltat aquest escriptor vam començar a investigar. Primerament, vam agafar de la biblioteca les seues obres i, vam llegir tres cadascuna. També, vam decidir en quines obres ens centraríem per, a posteriori, adaptar-les. Així mateix, vam crear el tríptic amb la biografia de Teixidor, els resums dels seus llibres, les propostes didàctiques, etc. Però per respondre a la pregunta que inicia aquest paràgraf; aquest autor va nàixer l’any 1933 a Roda de Ter i és un dels literats més reconeguts de la literatura catalana infantil i juvenil amb una extensa obra. A més, va estudiar Dret, Lletres, Periodisme i Magisteri. En la seua faceta com a escriptor ha rebut nombrosos premis, entre els quals destaquen: el ja mencionat Premi Nacional de literatura infantil i juvenil o el Premi Sant Jordi de novel·la. A banda, va fer guions de ràdio, televisió i articles periodístics. Finalment, va morir el 2012 a Barcelona.

En referència a les característiques de la seua obra, esmentar que és un clàssic de la literatura infantil i juvenil moderna. Encara que, també novel·les per a adults. La seua producció literària se sol ambientar a la plana de Vic, i tracta la situació social contemporània amb un vocabulari ric i clar. Altrament, presenta un bon domini de la tècnica narrativa, busca la clau per explicar la mateixa lògica de la realitat, i fomenta el pensament crític. Tanmateix, vam aportar el resum de les seues obres, potser més representatives: L’amiga més amiga de la formiga Piga (1997), Les rates malaltes (1994), Pa negre (2003), La rosa, la roca i el llop (2003), Dídac, Berta i la màquina de lligar boira (1976) i, Retrat d’un assassí d’ocells (1988). Per últim, vam afegir les propostes didàctiques estructurades en quatre activitats. La primera consisteix a canviar el final del llibre que estiguen llegint, per un inventat. La segona, en crear un poema relacionat amb el llibre. La tercera, en dramatitzar una escena sobre la formiga Piga i la quarta, en contestar una pregunta: Per què la formiga Piga és diferent de les altres formigues?

Pel que fa a les tècniques i recursos, vam decidir posar en marxa un teatre, perquè és el gènere per excel·lència a les animacions lectores i, també perquè permet interactuar amb el públic de nombroses maneres. Concretament, els féiem preguntes per enganxar-los a l’actuació. A banda, la nostra interpretació va ser dramatitzada i molt expressiva per fer-la més viva i real. A més, vam adaptar alguns dels llibres de la formiga Piga per crear el guió final, ja que aquest personatge és molt interessant en presentar trets d’una persona humana, a més de ser força culta, i viure milers d’aventures.

L’exposició començava amb, la intervenció d’una conta-contes en un vestit tradicional valencià recitant l’auca d’Emili Teixidor. Aquest recurs ens va paréixer una excel·lent idea per conéixer un escriptor de forma original, però no vam presentar l’auca sencera, sinó una selecció representativa en mesura A3. Seguidament, vam interpretar les aventures de la formiga Piga amb les disfresses que vam crear de la protagonista, la Reina i la girafa Rafa de forma casera. Tanmateix, res vas ser tan difícil com el mural, perquè les dimensions eren enormes i la seua elaboració va ser enrevessada per la diversitat de textures que vam voler emprar: des del cotó en pèl pintat de color verd fins al feltre negre amb filferro, entre altres. Així mateix, com que volíem que la nostra animació fou vistosa vam decidir fer una divertida coreografia aprofitant que en una de les escenes els personatges assistien a “La festa de la primavera” amb la música del grup Doctor Prats, i la seua cançó Ara! De manera paral·lela, vam utilitzar la mateixa melodia per a produir un vídeo en què es visualitzaven els millors moments de la celebració. A banda d’aquests recursos vam emprar molts més, com ara: un llibre, dues bufandes, instruments musicals al vídeo, banderetes de festeig... per contextualitzar la història de la manera més profunda possible.

Quant a la normativa, cal remarcar que és un aspecte que vam treballar a fons, revisant durant mil i una nits el tríptic i el guió, per evitar errades gramaticals, i procurant fer ús de les formes valencianes, ja que el model de llengua recomanable és un valencià, en aquest cas, sempre apropat a l’entorn. Així doncs, vam emprar un llenguatge estàndard amb equivocacions poc sonades fruits de la inconsciència, com per exemple els castellanismes “bueno” volent dir “bo” o “bé”, i “pues” quan realment és “doncs”. Tanmateix, és un detall que tenim compte.

Comptat i debatut, l’animació lectora sobre Emili Teixidor pense que va ser cridanera i que sens dubte, animaria a un públic infantil. De fet, ho comprovarem perquè farem una representació a Castalla, a petició d’una antiga mestra de les components del grup. Personalment, la narració era molt encertada i diferent amb l’auca i una conta-contes popular, el teatre presentava materials bons i cridaners, la interpretació va ser expressiva i les històries eren divertides i enginyoses, perquè estaven protagonitzades per la formiga Piga, un insecte xicotet però amb ganes de descobrir novetats, fer amics, veure món... Tot i això, el ball no va ser perfecte i potser podríem haver anat més enllà en la interacció en el públic, ja que únicament vam fer preguntes. Tanmateix, la satisfacció és immensa després de veure el resultat final per aprendre a apropar els llibres als infants.

“Llegir és com contagiar qualsevol altra convicció profunda: només es pot aconseguir, o millor intentar, sense imposicions, per simple contacte, imitació o seducció (…) Si ens preocupéssim menys per la lectura dels altres i més, i amb més rigor, per les nostres lectures, ben segur que l’entusiasme ens desbordaria i els nostres éssers més propers advertirien aquesta plenitud que ens proporcionen els llibres, i potser, potser, altres persones intentaran fer aflorar el seu propi fervor aprofitant algunes de les petites espurnes que la nostra pròpia llar desprèn.
Primer llegeix tu i els altres imitaran el plaer que expandeixis. Predica amb l’exemple”. 

“La lectura i la vida” d’Emili Teixidor (Columna)

Vídeo de l'animació