Fina Masgrau

El dia vint-i-cinc d’octubre es van realitzar altres dues animacions lectores. La primera versava sobre l’escriptora Fina Masgrau i Plana i, a parer meu, fou excel·lent, molt creativa i interactiva amb el públic, gràcies a les quatre cançons populars que es van haver de cantar i de ballar. Però sobretot, va estar una presentació deliciosa per diversos motius; perquè suposava un retrobament inesperat amb un dels meus llibres més especials de la meua infància, la col·lecció de Marieta i, ja que van cuidar molt els detalls i la presentació era espectacular, és a dir, una animació força preparada. A banda, les alumnes encarregades d’exposar la mencionada autora, van ser: Gloria Alfonso Corredor, Carmen Delgado Alonso, Estrella Gil Aracil, Lucia Trenzano Flores i, Noelia Zornoza Sánchez.

Quant a Fina Masgrau, vam poder saber, gràcies al tríptic que ens van proporcionar que, va nàixer a Banyoles, en la província de Girona l’any 1953. Masgrau va cursar estudis en l’Escola Universitària del Professorat de Barcelona, i en la Facultat de Psicologia de València. Paral·lelament a la seua ocupació professional en el món de l’ensenyament, des de l’any 1977 s’ha dedicat activament a la literatura infantil, tant en l’organització de cursos i seminaris, com en l’àmbit de la creació d’històries per a xiquets i materials per a l’ensenyament de la lectura i l’escriptura. L’any 1983 apareix la seua primera publicació Gegants i des d’aleshores ha mantingut una activitat abundant, sobretot amb la sèrie de Marieta.

En l’àmbit de la producció literària d’aquesta escriptora, destacaren la reconeguda compilació d’una trentena de contes de La rata Marieta, que presenta a un personatge alegre, fascinant i dolç en multitud de situacions quotidianes. Entre totes aquestes històries, sobreïx Marieta i el telèfon, el seu títol més important. De fet, aquesta contarella va ser guardonada amb Premi de la Crítica Serra d’Or l’any 1991. Tracta sobre les converses telefòniques de Marieta amb el seu amic ratolí “Pastafí”, a través de les cançons infantils més conegudes del nostre entorn. Fins i tot, gràcies a Lourdes Bellver l’any 2002 aquesta sèrie va obtenir el Premi de la Generalitat Valenciana a les Millors Il·lustracions. Així mateix, convé fer referència al recull Xino Xano, un suport a la lectoescriptura mitjançant contalles que treballen diferents grafies.

Amb relació a les tècniques i recursos, van fer una representació teatral sobre Marieta i el telèfon de forma encisadora per als xiquets i xiquetes. L’espectacle començava amb quatre nenes jugant a “pissi pissi ganya” però tota la diversió s’acaba quan entra la mestra. Tanmateix, no fou així. Les col·legiales havien de llegir i s’endinsaren tant en la història que la van acabar vivint. D’aquesta manera, cadascuna de les alumnes es van convertir en Marieta i en entrar per la porta de la casa, es trobaven amb un telèfon roig que sonava. En contestar, les quatre rates: la roja, la blanca, la rosa i la lila, establien una comunicació amb el ratolí “Pastafí” mitjançant les següents cançons populars: “La lluna, la pruna”, “Caragol treu banya”, “Sol, solet” i, “Peix, peixet” de forma dramatitzada. Sobre el decorat, esmentar que era cridaner i molt atractiu. Estava conformat per una biblioteca, la porta de la casa de Marieta i la seua sala d’estar, amb el telèfon roig. Era evident el treball que hi havia darrere, malgrat que aquesta animació és més apropiada per a infantil. En línies generals, van aportar un decorat sublim, disfresses, cançons i materials d’ambientació com un coixí, un mantell o un telèfon que li van afegir més realisme.

Respecte de l’ús del valencià, van tindre algunes errades no normatives, com a mostra: “pues” en compte de “doncs”, “així volen dir”, quan el vertader missatge era “ací volem dir” o “salir” quan realment és “eixir”. Bé, petits detalls que s’han de resoldre juntament amb els del tríptic, i és que, la majoria dels llibres i col·leccions de Fina Masgrau, no estaven en cursiva. Per la resta, van emprar un model de llengua correcte.  

A tall de recapitulació, la representació teatral sobre Marieta i el telèfon va ser increïble, entretinguda... fins i tot, es podria dir que indescriptible. L’objectiu d’animar a un públic infantil estaria més que aconseguit malgrat que, no seria massa adequat per a primària, a tot estirar, per als dos primers cursos. Gràcies a les disfresses fetes per elles mateixes, la intervenció del públic per les cançons tradicionals i les coreografies acompanyants, i el treballat decorat, van aconseguir una exposició única amb l’inconvenient de les petites errades normatives i la falta de cursiva.