Hans Christian Andersen

El dia 23 d’octubre van començar les nostres animacions lectores. En total seran onze, ja que són el nombre de grups de treball que hi ha classe, i cadascuna de les exposicions versarà sobre la vida i obra d’un autor/a de literatura infantil diferent. La primera va ser sobre Hans Christian Andersen, i l’animació la van realitzar: Laura Senabre, Sergio Millán, Luis Badiola, i Gloria Ruiz. A mode introductori, cal esmentar sobre aquest escriptor que ha esdevingut tot un clàssic internacional de la literatura infantil. A més, les seues obres continuen inspirant pel·lícules, obres de teatre, ballets... tot tipus de manifestacions culturals. Doncs, la repercussió de les seues creacions formen part de l'imaginari popular arreu del món. 

            Allò que hem aprés sobre Hans Christian Andersen és que, va nàixer a Odense el 2 d’abril de 1805 i va morir en Copenhague el 2 d’agost de 1875. Andersen va ser famós pels més de cent cinquanta contes infantils que va escriure. En les seues històries cal destacar, l’ús d’un llenguatge quotidià i l’expressió de sentiments i idees, que anteriorment es pensava que no tindrien cabuda en la ment d’un xiquet/a. Les seues obres han sigut traduïdes a més de huitanta idiomes i adaptades a obres de teatre, ballets, pel·lícules i, obres de pintura i escultura. Altrament, van representar tres conegudes obres del novel·lista, L’aneguet lleig (1843), El soldadet de plom (1838), i La sireneta (1837). 

L'aneguet lleig 

            Quant a les tècniques d’animació, han fet servir el teatre de titelles, i una petita representació teatral simulant que eren xiquets i xiquetes petits que coneixien Andersen personalment i les seues històries somiant gràcies als pols màgics, que realment era paperets de colors. Convé destacar entre els recursos materials, que els guinyols els han elaborats ells mateixos i estaven molt ben treballats. De fet, el resultat final, artísticament parlant, ha sigut immillorable. A banda, han construït un castell clàssic de prínceps i princeses amb cartó que incloïa una finestra simulant l’escenari d’un teatre amb el tradicional teló roig. També, va ser molt cridaner el fet d’utilitzar confeti. Respecte dels recursos personals i de gestió, remarcar que hi va haver diversos talls, i que els faltava una mica d’emoció i contacte amb el públic, per exemple amb preguntes. A més, haurien d’haver tingut present el volum de la veu, perquè de vegades no se’ls escoltava. Tot i això, s’ha de tindre en compte que eren els primers, i se’ls notava prou nerviosos.

El soldadet de plom 

         Pel que fa a la normativa, s’ha de comentar que no han emprat un llenguatge completament estàndard. Això s’exemplifica en castellanismes com: “pues”, “también”, “aturate”, “soñar”, “irá”.  Está clar que el valencià no és la seua llengua mare i s’entenen els errors, no obstant això, hi haurien d’haver revisat el tríptic, atés que hi ha diverses faltes. La normativa és un tema amb el qual s’ha de tenir molta cura, ja que com a futurs mestres som un model de llengua. 

La sireneta

         Finalment, aconseguirien animar a un públic infantil perquè les titelles eren atractives, a l’igual que el decorat, i la utilització del confeti era molt original i cridanera. Tanmateix, haurien d’haver fet preguntes al públic per implicar-los més, ja que els alumnes poden perdre el fil de la història si no participen. A més a més, podrien haver projectar millor la veu, puix que no s’escoltava bé, i haver dissimulat els talls que es produïen entre, per exemple, les titelles i el teatre dels xiquets que somiaven les històries d’Andersen mitjançant música. A banda d’això, haurien d’haver parlat en un valencià estàndard, hi podrien haver emprat el corrector o, demanar ajuda a la mestra. Encara que, han fet un d’esforç, ja que no és la llengua que utilitzen diàriament. Així mateix, han realitzat un bon treball amb el material i el plantejament de l’animació com un somni, una idea força original i atraient per als més menuts.