Joan Pla

El 18 d’octubre, Borja Molina Pérez, Ángela Martínez Monteagudo, Maria José Piqueres Payá, i Maria Teresa Segura Ferrándiz van presentar a l’escriptor i novel·lista artanenc Joan Pla Villar, malgrat que actualment resideix a Borriana i és fill adoptiu de la mateixa ciutat. És un dels autors més importants de novel·les juvenils en valencià en l’actualitat i, ha sigut guardonat amb nombrosos premis, com ara el Premi Enric Valor per La maledicció del graal càtar. Tot i que va nàixer l’any 1942, té dos blocs gràcies als quals está en contacte directe amb els lectors, són: http://llibresjoanpla.blogspot.com.es/, on publica notícies i presenta els seus llibres i, http://plajoan.blogspot.com.es/, on relata les seues opinions sobre política, anècdotes... però sobretot, cultura i literatura. 

Borja va introduir la seua figura, representant ell mateix aquest literat i, vam poder conéixer que és professor, escriptor de novel·les infantils i juvenils i, realitzador d’activitats d’animació lectora en escoles i instituts. A més, la seua primera obra, va ser: No fiqueu llorers sobre el meu nom (1980), una narració curta que va rebre el premi Malva-rosa. Tanmateix, la seua obra més coneguda és, Mor una vida, es trenca un amor (1981), una novel·la representant del realisme crític que ha assolit un gran èxit amb més de cent mil exemplars venuts, senyalitzadora d’una època en la literatura valenciana. Així mateix, compta amb una segona part, Només la mar ens parlarà d’amor (1999). A banda, ha escrit més de seixanta publicacions, traduïdes a diferents idiomes.

Quant a les característiques de les seues obres, cal destacar que entre les creacions literàries infantils i juvenils de Joan Pla, la majoria són novel·les d’aventures i colles. D’aquesta forma, els relats presenten molts diàlegs, diferents temes i elements fantàstics. Altrament, l’animisme és també, un component essencial en molts dels seus llibres. De manera paral·lela, ho vam poder observar a les produccions que ens van presentar: Mussa, el fill de Barba-rossa (2005), El tresor de Barba-rossa (2006), La venjança dels criptosaures (1998) i, El caragol Fredolic (2013).

Pel que fa a les tècniques i recursos, han emprat un teatre d’ombres xineses amb el qual han representat totes les històries de forma adaptada. La curiositat és que cada membre ha sigut l’encarregat d’un acte diferent. Així, Borja interpretava Joan Pla amb ulleres, camisa, corbata i americana; María José caracteritzava Mussa i, per tant, anava vestida amb una disfressa de pirata molt versemblant; María Teresa encarnava un dinosaure amb elements que ells mateixos havien creat; i Ángela Martínez era el caragol Fredolic, gràcies a una closca casolana. Finalment, els personatges eixien dels llibres a la realitat i interactuaven amb el públic. Al cap i a la fi, van utilitzar materials molt elaborats, com les titelles o les vestimentes, els focus de llum, van cantar una cançó i, van fer servir música i efectes especials, com ara el so d’un globus quan s’explota. Per tant, una animació molt completa.

En referència al llenguatge, cal esmentar que no era totalment normatiu. De fet, hi havia diverses errades, com per exemple: “esconderte”. Al tríptic, alguns títols no van en cursiva i, apareix “mostre”, en compte de “monstre”. Tot i que, fer una exposició totalment estàndard és prou complicada, s’ha de tindre més cura, ja que com a futurs docents, som un model de llengua i els nostres alumnes, imitaran tot allò que diguem.

Des del meu punt de vista, aquest tipus de teatre és força innovador, atractiu i, cridaner per al gran públic, però especialment per l’infantil, tal com van demostrar. No obstant això, van sofrir diversos problemes que van fer que no lluïra tant, com per exemple quan en un acte anaven a corre-cuita i les titelles no corresponien al text. Segons la meua percepció, si hagueren modulat les veus i s’hagueren organitzat millor, a més de prestar més atenció a la normativa, tot hauria eixit rodat. Encara que no tot és negatiu, va ser una animació lectora extraordinària, molt amena i, que va deixar el llistó molt alt, entre altres coses, per la quantitat de treball demostrada.