
Pel que fa a Jordi Raül,
vam conéixer gràcies al tríptic que ens van oferir, la seua biografia, perquè
va començar a escriure, i tres de les seues obres. Verdú va nàixer a Alcoi
(Alacant) l’any 1960, i és mestre des de 1981. Professionalment, a banda de
l’escriptura, té altres interessos com és la impartició de cursos de tècniques
i metodologia d’animació lectora a docents, pares i mares. O realitzar les
seues pròpies animacions lectores i sessions de contacontes. Aquestes, de
vegades, tenen lloc en el mateix paratge on ocorren els fets de les lectures
(muntanyes, barrancs, coves, fonts, etc.), amb la intenció que les històries
estiguen vives i pareguen més reals.
Aquest creador d’històries
de la nostra cultura, no va començar des de xicotet a escriure. Si no que, sent
mestre de “Coneixement del Medi” a un col·legi, cada dia eixien a l’exterior
per donar les classes. Així, un dia van anar de nit al bosc, i els alumnes li
van demanar una història. Jordi Raül, amb allò que tenia al voltant, va
inventar-se una història. Aleshores, des d’aquell dia es va dedicar a escriure
i a investigar sobre rondalles valencianes. Quant els títols que van
representar, van ser: Els fantasmes del Mas de Tetuan (2010)
sobre una classe que se’n va d’excursió a la Font Roja i les peripècies que els
ocorren. El jugador de Petrer (2016),
versat sobre un home aficionat al joc, en Pere Mestre, que perd els seus diners
i haurà de recuperar-los. Es tracta, realment d’una adaptació d’una rondalla
d’Enric Valor. I El dinosaure del
Menejador (2011) que discorre en relació amb la convivència dels dinosaures
i els homes primitius.
El grup va dur a terme una
representació teatral amb una narradora, i van dramatitzar els arguments de les
tres obres mencionades. Van interpretar molt bé i de manera molt expressiva,
especialment la narradora que emprava una entonació i un to de veu ideals. Tanmateix,
no tots parlaven el mateix, i això és important. Per exemple, el qui feia de
drac no va intervenir gaire. Respecte dels recursos, van emprar la pissarra
digital projectant imatges per ambientar les escenes i, una bona quantitat de disfresses:
un dimoni, un drac, un home primitiu... També van fer ús de les preguntes i,
potser el que més em va agradar va ser el fet de deixar el llibre “buit” i fer
com si els personatges s’hagueren escapat. A parer meu, és una idea molt
original i creativa. A més a més, crearen expectativa com que no contaren el
final dels relats.
Amb referència a la
normativa, van utilitzar un valencià estàndard. No obstant això, va haver-hi diversos
errors en la pràctica com “llegar a casa”. També, al tríptic on apareixen
aspectes a millorar, com: “en ocasions”, que és “de vegades”, l’errada de “el
mar” en compte de, “el mas” o, “Don” que hauria de ser “en” o “senyor”. Tot i
això, el seu nivell d’estàndard està prou bé i seria un aspecte a millorar,
doncs la correcció lingüística és força rellevant.
En línies generals, van fer un treball excel·lent, ja que
la posada en escena va ser entretinguda i no van cometre errors constants de
normativa. Encara que de vegades, els entrava el riure. D’aquesta manera, per
descomptat, aconseguirien animar a un públic infantil. Per ser una mica
crítica, malgrat que tinga minúsculs desencerts, jo hauria distribuït el temps
d’intervenció d’una forma més equitativa. Tot seguit, és un plus elegir un
autor valencià, ja que tracta històries que no són conegudes, i així ens
serveix per a fomentar l’autoconeixement de la nostra terra, i ens permet jugar
a què descobrisquen el seu entorn, uns aspectes essencials.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada