Jordi Raül Verdú

El dia 23 d’octubre també vam assistir a una altra animació lectora, la de l’alcoià Jordi Raül Verdú. L’exposició va ser realitzada pels companys i companyes, Zaira Mesa Mompó, Lidia Coderch Ferrándiz, Rebeca Picó Molina, Miguel Ángel Miralles Segui, i Victor Vicente Santos. L’autor en qüestió, es dedica fonamentalment als contes, que a més solen estar relacionats amb la natura. Així mateix, recopila rondalles valencianes. En altres paraules, el respecte i l’estada a la natura, el coneixement de la nostra cultura valenciana i els llibres d’aventures, són els seus trets d’identitat.
            Pel que fa a Jordi Raül, vam conéixer gràcies al tríptic que ens van oferir, la seua biografia, perquè va començar a escriure, i tres de les seues obres. Verdú va nàixer a Alcoi (Alacant) l’any 1960, i és mestre des de 1981. Professionalment, a banda de l’escriptura, té altres interessos com és la impartició de cursos de tècniques i metodologia d’animació lectora a docents, pares i mares. O realitzar les seues pròpies animacions lectores i sessions de contacontes. Aquestes, de vegades, tenen lloc en el mateix paratge on ocorren els fets de les lectures (muntanyes, barrancs, coves, fonts, etc.), amb la intenció que les històries estiguen vives i pareguen més reals.
            Aquest creador d’històries de la nostra cultura, no va començar des de xicotet a escriure. Si no que, sent mestre de “Coneixement del Medi” a un col·legi, cada dia eixien a l’exterior per donar les classes. Així, un dia van anar de nit al bosc, i els alumnes li van demanar una història. Jordi Raül, amb allò que tenia al voltant, va inventar-se una història. Aleshores, des d’aquell dia es va dedicar a escriure i a investigar sobre rondalles valencianes. Quant els títols que van representar, van ser:  Els fantasmes del Mas de Tetuan (2010) sobre una classe que se’n va d’excursió a la Font Roja i les peripècies que els ocorren. El jugador de Petrer (2016), versat sobre un home aficionat al joc, en Pere Mestre, que perd els seus diners i haurà de recuperar-los. Es tracta, realment d’una adaptació d’una rondalla d’Enric Valor. I El dinosaure del Menejador (2011) que discorre en relació amb la convivència dels dinosaures i els homes primitius.
            El grup va dur a terme una representació teatral amb una narradora, i van dramatitzar els arguments de les tres obres mencionades. Van interpretar molt bé i de manera molt expressiva, especialment la narradora que emprava una entonació i un to de veu ideals. Tanmateix, no tots parlaven el mateix, i això és important. Per exemple, el qui feia de drac no va intervenir gaire. Respecte dels recursos, van emprar la pissarra digital projectant imatges per ambientar les escenes i, una bona quantitat de disfresses: un dimoni, un drac, un home primitiu... També van fer ús de les preguntes i, potser el que més em va agradar va ser el fet de deixar el llibre “buit” i fer com si els personatges s’hagueren escapat. A parer meu, és una idea molt original i creativa. A més a més, crearen expectativa com que no contaren el final dels relats.
            Amb referència a la normativa, van utilitzar un valencià estàndard. No obstant això, va haver-hi diversos errors en la pràctica com “llegar a casa”. També, al tríptic on apareixen aspectes a millorar, com: “en ocasions”, que és “de vegades”, l’errada de “el mar” en compte de, “el mas” o, “Don” que hauria de ser “en” o “senyor”. Tot i això, el seu nivell d’estàndard està prou bé i seria un aspecte a millorar, doncs la correcció lingüística és força rellevant.
     En línies generals, van fer un treball excel·lent, ja que la posada en escena va ser entretinguda i no van cometre errors constants de normativa. Encara que de vegades, els entrava el riure. D’aquesta manera, per descomptat, aconseguirien animar a un públic infantil. Per ser una mica crítica, malgrat que tinga minúsculs desencerts, jo hauria distribuït el temps d’intervenció d’una forma més equitativa. Tot seguit, és un plus elegir un autor valencià, ja que tracta històries que no són conegudes, i així ens serveix per a fomentar l’autoconeixement de la nostra terra, i ens permet jugar a què descobrisquen el seu entorn, uns aspectes essencials. 

Comentaris