Teresa Broseta

L’últim dia de classe, el vint-i-sis d’octubre, vam assistir a les dues últimes animacions lectores. La classe va començar amb el grup d’Olga Albert, Elena Gómez, Rocío Hernández, Idoia Ríos i Elena Ruiz, les quals van tractar a l’autora Teresa Broseta, una coneguda per a tota la classe, ja que vam gaudir de la seua presència i experiència a l’aula fa poc de temps. De manera global, esmentar que el decorat de les companyes va ser espectacular, així com la manera d’enfocar el teatre que van dur a terme, tot i això els errors normatius eren prou significatius i pareixia que no s’ho prenien amb seriositat, perquè en alguns moments es reien pels entrebancs tècnics o per no recordar allò que havien de fer o dir.

Pel que fa a l’autora, vam poder saber gràcies al tríptic que, és una escriptora valenciana llicenciada en Ciències de l’Educació per la Universitat de València i Filologia Hispànica per la UNED. Així mateix, va rebre el Premi Carmesina de narrativa infantil per La botiga de Carme (2001) tot i que, ha sigut guardonada amb molts més, però aquest va ser el primer, el que li va obrir les portes i li va prestigiar al món de la literatura. A banda, ha publicat narrativa, poesia i teatre, tant per a xiquets com per a adults, entre els quals destaquen Les costures del món (2005), entre altres títols.

Respecte de les tècniques i recursos, convé explicar que ha sigut una animació molt original. Particularment, han fet servir una representació teatral de quatre obres de Teresa Broseta: El gall despistat (2013), Quin oratge farà demà? (2016), No puges a l’andana (2008) i, Unes vacances de profit! (2013) si bé el factor sorpresa o d’expectació es creava quan canviaven d’una història a l’altra. En altres paraules, ho feien des del començament, quan una xiqueta es trobava amb una caixa de dimensions desproporcionades i anava extraient objectes que tenien relació amb el conte que a continuació reproduirien. A més a més, han comptat amb l’ajuda de la mateixa autora que va accedir a gravar un vídeo per enriquir l’exposició i explicar perquè servia el bagul.

En relació amb els recursos, cal mencionar que han estat molt treballats i el resultat final ha sigut excel·lent. De fet, han aconseguit el seu propòsit en gran part, per la impressionant decoració, atés que tenien la capsa gegant, una figura de Teresa Broseta en gran, un cartell en el qual indicaven les obres, una biblioteca amb els seus llibres, encara que no la van fer servir... Així mateix, van ambientar la resta com si fóra la sala d’estar d’una casa de forma molt detallada: amb la seua teulada, els seus quadres, la seua xemeneia i el seu corresponent foc, o una coca per menjar, etc. A banda de totes les disfresses que van emprar; de gall, d’àvia, de xiquet, de xiqueta, per citar unes quantes. Fins i tot, van utilitzar música i efectes sonors per suscitar diverses emocions i posar en context l’acció com; tirs, cristalls trencant-se o tonades d’intriga. Malauradament, no van poder fer ús de la col·lecció de melodies i sorolls que tenien per problemes tècnics.

En l’àmbit de l’estàndard, a parer meu, no han treballat el teatre com calia. Doncs, en aquest aspecte, no era massa bona la normativa, pel fet de confondre paraules en castellà  i en valencià. De manera paral·lela, esmentar que de vegades se’ls oblidava el guió i no sabien reconduir la situació. Certament, parlar de forma correcta és essencial en una exposició universitària, com també ho és com a futurs mestres, ja que som un model de llengua per als nostres alumnes. Per això, convé millorar l’ús de la llengua i canviar errades com: “tenir que”, quan és “haver de”, “mesa” en compte de “taula”, o “arriba” volent dir “dalt”.

En definitiva, l’exposició sobre Teresa Broseta, aconseguiria encisar a un públic infantil per la seua insòlita decoració i la seua innovadora forma en el plantejament a l’hora de presentar. També, pels excel·lents recursos i l’ús de la música i efectes, que donen una qualitat professional però, que per circumstàncies no ho van poder posar en pràctica. Personalment, pense que és molt important aprendre a incentivar la lectura i que aquesta animació ha sigut un gran exemple per a la resta de la classe, llevat de la normativa, que no era adequada i que sens dubte, s’hauria de millorar.