Valoració global de l'assignatura

A tot li arriba el final. Malauradament, l’assignatura de Literatura Catalana Infantil ha finalitzat i, cal fer una retrospectiva sobre allò que hem aprés i experimentat. Breument, esmentar que ha sigut captivant, fructuosa i que l’he gaudit des del primer fins a l’últim moment malgrat que, aquesta matèria s’ha vist influïda per dos factors claus: la breu temporització (de dos mesos) i, el consegüent caràcter diari de la disciplina. Tot seguit, desglossaré els aspectes més importants que hem treballat per extraure la meua percepció, tant positiva com negativa.  

En primer lloc, vam començar reflexionant de manera crítica sobre la literatura infantil i juvenil, especialment en català i, la seua importància. Una activitat tant reflexiva com encertada. Seguidament, ens vàrem apropar als postulats teòrics de Jacqueline Kerguéno, Michel Tournier o Gemma Lluch. Personalment, m’hauria agradat conéixer més perspectives d’altres autors o una diversitat major de títols, perquè potser hi ha una certa mancança de principis i d’informació sobre les lletres per al públic més jove. Doncs, existeixen obres, autors o recursos vertaderament sorprenents i interessants que no tenen la importància que es mereixen. A més, he trobat a faltar una formació oral, de contacontes o de teatre, ja que els mestres hem de ser uns grans dinamitzadors i oradors. De fet, em sembla un requisit imprescindible per animar a la lectura. No obstant això, és una veritat innegable i irrefutable, que un docent està sempre aprenent, així que, hem de continuar formant-nos mitjançant cursos, conferències, lectures...

Així mateix, hem realitzat innumerables i excel·lents pràctiques -tot i que, podrien haver sigut més, però a l’estar marcat pel temps tan breu de l’assignatura, era complicat- com per exemple els diferents recursos d’un emblema de la literatura infantil i juvenil com és Gianni Rodari: el conte embastat, el limerick... a banda de, poemes paral·lels i endevinalles. De fet, una part del temari es basa en la seua lectura cabdal, Gramàtica de la fantasia (1973). Aquestes activitats estan magistralment plantejades per fomentar un aspecte tan rebutjat, oblidat i tan poc treballat com és la creativitat.

La pràctica estrella, per dir-ho així, ha sigut sense cap mena de dubte, l’animació lectora, en la qual hem hagut de crear les disfresses, el guió, elaborar els decorats... i un llarg etcètera de tasques relacionades. Tanmateix, ha estat una gran experiència i des del punt de vista dels infants, pense que els encisa i per això, es tan important aprendre a desenvolupar-se bé en aquest tipus d’exercicis. Per posar un però, hauria sigut una vivència molt enriquidora i una vertadera prova de foc, si haguérem pogut fer les nostres presentacions amb xiquets i xiquetes de públic. Malgrat que, aquest és un tema que ja depén de l’estructura del grau i de l’organització general de l’assignatura.

Altrament, les conferències amb Anna Ballester, Clara Berenguer i Teresa Broseta ens van aportar una visió més pràctica per moure’ns amb més destresa per les aigües de la literatura infantil i juvenil. Les tres dones, en els seus àmbits: tant poesia, com àlbums il·lustrats o escriptura, ens van apropar els seus coneixements per treballar la literatura de la forma més atractiva, dinàmica i activa possible. A parer meu, aquestes ponències ens han aportat estratègies clau i per a la nostra informació són essencials. Per això, em van paréixer una gran idea i les vaig gaudir plenament.

En un altre ordre de coses, una de les activitats que més em van agradar, fou quan la nostra professora va portar a classe llibres per analitzar-los. Primer, perquè no ho esperàvem, per trencar amb la rutina i pel goig que feien. També, perquè, gràcies a l’anàlisi crítica i exhaustiva de les obres de literatura, hem aprés a valorar i a apreciar diferents contes. Però sobretot, perquè ens hi ha permet distingir allò que és de qualitat i allò que no, a més d’aprendre a realitzar una adequada selecció de títols de literatura infantil i juvenil.

En última instància, si ens plantegem que hauria de saber i quins requisits hauria de tindre un mestre de primària respecte de la literatura infantil i juvenil, pense que les finalitats de la disciplina estan complides però, quant a les tècniques d’animació lectora podrien haver sigut més extenses o podríem haver rebut més recursos pràctics, per fer més atractiva la literatura en general. Tot i que, la manca principal és la base teòrica, doncs hauria de ser més extensa i profunda, a banda d’incloure la formació oral i de teatre. En general, les meues reivindicacions, abasten la millora del nostre ensenyament. De manera paral·lela, pretendre tractar tants continguts en tan poc de temps, han dificultat el procés. Tal vegada, s’hauria d’optar per una gestió diferent del temps, encara que, és una opinió personal. En darrer terme, Literatura Catalana Infantil ha sigut de les assignatures més interessants i profitoses que he rebut i, com a objectiu futur, em quedaria amb incentivar el gust de llegir per plaer. Ja que pense, que tots tenim presents que la lectura és essencial, però que a l’escola no s’ha de forçar. Cap lectura hauria de ser obligatòria, perquè depén de la persona pròpia.